L’Animal al Circ

Violència

Durant l’actuació, els animals són presentats des de la perspectiva de la seva submissió cap a l’ésser humà. Els felins s’enfronten a un domador que espetega el seu fuet amb l’objectiu de crear un espectacle dissenyat per mostrar el seu domini sobre els animals “salvatges”, mentre que l’elefant s’agenolla sota les seves ordres. Cada actuació pretén mostrar la supremacia de l’home sobre l’animal de les formes més ridícules: óssos en bicicletes, elefants fent el pi, mones amb tutús.

Es recorre a la violència per obligar-los a actuar sent l’ankus (ganxo puntegut i afilat pels elefants) i el fuet, utilitzat a les sessions de doma, accessoris senzillament brutals. Per dissimular aquestes pràctiques coercitives, els treballadors del circ utilitzen cada cop més el terme “educador” en comptes de “domador”.

L’ankus s’utilitza per obligar els elefants a adoptar les posicions desitjades pel domador. La punta està generalment coberta amb cintes per evitar que el públic pugui veure el que hi ha a sota. En una actuació pública d’Alexis Gras Circus, es va poder veure com el domador Firmin Grüss feria l’elefanta Syndh darrere de l’orella i a la pota al perdre l’equilibri durant l’actuació.

Pels felins i els primats, els fuets i els pals fan la funció dels ankus i s’utilitzen per sotmetre constantment els animals i recordar-los que seran maltractats si es resisteixen a actuar.

El testimoni d’alguns domadors confirma la trista realitat, com ho demostren les paraules de Perre Robert Levy: ”seria hipòcrita pensar que la doma pot donar-se sense cert grau de violència”.

Durant l’espectacle el domador d’elefants porta a la mà una mena de fusta de cuir decorada amb una flor a la punta. El domador s’apropa a l’animal, gesticula graciosament amb la seva mà i l’elefant (com si obeís a la flor) es dirigeix dòcilment al lloc indicat. Però cap espectador sap que la bella flor amaga realment un ganxo d’acer que es clavarà a l’orella de l’elefant al menor signe de desobediència. Això és així a tots els circs del món.

“Jo l’esperava de peus, amb el fuet a la mà (…). Entenia perfectament que la nostra trobada, sense testimonis, seria terrible” (Jean-Richard, domador).

“(…) i els hi faig entendre la llei del club, on un cop al nas seria suficient per descartar qualsevol inclinació a l’agressió” (Jean-Richard, domador).

“Animals dòcils que saben de la seva superioritat, són els felins salvatges els més perillosos. Si mai han estat corregits, no temen els humans i no hi ha res que doblegui el seu instint natural”. (Alfred Court, domador).

“Molts domadors colpegen els seus animals”. (Maxime Séneca, domador)

Testimoni exclusiu de Jacques Danglès, exdomador francès que va treballar en els circs més grans del món

“Una nit, quan passejàvem junt a aquest camió, varem escoltar els ximpanzés cridant dins. Vaig tenir el poc tacte de mirar i vaig veure que havia posada una anella on els havien encadenat i els colpejaven la cara. Un dia li vaig dir: Ets boig! Malauradament has de fer això als ximpanzés, sinó no t’obeeixen.”

“Quan vaig estar amb Grüss va ser el mateix. Tenia un petit elefant que colpejaven. Quan veus a aquests individus a la pista, amb un somriure d’orella a orella, penses: Uauh, què valents que són’. Però hem de ser conscients del que succeeix realment abans d’aquestes escenes, fins i tot amb els cavalls. Tenen un cavall, un de fantàstic! Darrere de les cortines colpegen el cavall a les potes per obligar-lo a agenollar-se i, just desprès, surten a la pista. Quan veus tot el que succeeix d’amagat del públic, penses que no pot ser veritat. El show és espantós!”

“Quan saps com són transportats…arriben a una plaça pública a mitja nit; se’ls obliga a no fer soroll dins de les seves presons. Pel matí, a l’hora del dinar, obren la caixa i se la tiren. Resten fora amb el fred…”.

Entrevista filmada, 2007

Patiment físic degut a posicions i comportaments antinaturals

 

Sense repressió els animals no poden fer coses contra la seva natura. La presència de grans felins en una gàbia central representa una gran quantitat de problemes i és una font d’estrès addicional pels animals:

Ruptura de grups socials.
Dificultat per compartir l’espai, especialment entre diferents espècies (lleons, tigres, etc.).
Manca d’espai per fugir quan senten por.
Posicions antinaturals (asseguts, dempeus,etc.)
La presència de foc als entrenaments i actuacions és una font d’estrès enorme.

“Pel 2002 estic preparant un espectacle com mai s’ha vist al món amb 10 lleons i 8 tigres. No és fàcil perquè no sempre es porten bé naturalment. I alguns d’ells són un veritable mal de cap. Necessitaré quatre mesos més de treball”. (Frédéric Edestein – Circo Pinder, 2001).

08/10/2005 – Rennes – Un altre incident al Circ Pinder

“L’actuació dels lleons es va convertir en un caos. El domador Dick Chiperfield (substitut de Frédéric Edelstein, que tenia ferida la mà) es va sentir perdut. Amb l’ajuda de Gary Yhan (un altre domador), donant cops amb els tamborets i utilitzant els llaços, buidaren la pista en 15 minuts.”

Forçar un elefant a realitzar postures antinaturals com fer el pi, posar-se dempeus o agenollar-se pot afectar la seva salut, segons el zoòleg del zoo de Viena: “aquestes posicions poden provocar ferides a les articulacions i als discs intervertebrals, així com també trencaments a les ungles de les potes. Els exercicis d’equilibrisme poden arribar a produir un desordre motor a les articulacions del colze i el genoll.”

Segons A. Kuntze, especialista en elefants de circ, el fet que els elefants restin asseguts pot arribar a “un seriós problema i possiblement a la mort de l’animal perquè alguns òrgans, com els intestins, bufeta o l’úter poden sofrir opressió i necrosi”.

“Es diagnostiquen molts desordres després que els elefants són forçats a comportar-se de forma antinatural, que requereix d’una constant pressió o sobre esforç d’alguna part del seu cos”. (Sabbh and Delhi – Circ Pinder; Franck Schrafstetter/Unavoz).

El prematur desgast i esquinçament de les articulacions, tendons i extremitats es creu que és el resultat d’exercicis que exigeixen que els animals restin sobre una pota o formin una piràmide. Lindau confirma que aquestes posicions, on es suporta el pes amb les potes davanteres, poden provocar coixesa i és molt perillós per a les articulacions dels elefants joves.

La mort de l’elefant Tatcha és un exemple simptomàtic. Capturada a l’Àfrica als anys 80, l’elefanta Tatcha del Circ Máximo va morir el 2006 als 23 anys (l’esperança de vida mitjana d’un elefant és de 60 anys).

Els problemes de cor són les primeres causes de mortalitat en elefants adults en captivitat. L’elefant Wurza, del circ Arlette Grüss, va patir un atac de cor al novembre de 2003 als 25 anys.

Aquestes morts prematures són el resultat d’una dieta excessivament rica, de manca d’exercici i d’estrès.

Un estudi de la Royal Society for the Prevention of Cruelty in Animals (RSPCA) també mostra que molts elefants en captivitat tenen carència de vitamines i de minerals (vitamina E, zinc, ferro,etc.).

Girafes: La seva actuació consisteix casi sempre en caminar donant voltes a la pista.

Les girafes són ungulats gregaris que viuen en grups de diverses grandàries i que cobreixen vasts territoris.

Actualment les girafes als circs es troben soles, en espais molt petits i, molt sovint, reduït a l’espai del contenidor d’un camió. La seva enorme grandària fa el transport particularment difícil: aquest animal està literalment en perill de “partir-se” durant el transport.

Després d’un accident a l’autopista A41, l’any 1999, la girafa Arlette del Circ Grüss va morir després que se li aturés el cor. Degut a la seva estructura anatòmica específica i els considerables requeriments d’espai, aquesta espècie és totalment inapropiada per viatjar tan sovint.

Hipopòtams: als circs aquests animals caminen al voltant de la pista o els munten els treballadors del circ.

Una de les actuacions del circ Muller, a França, consisteix a ensenyar els animals en la seva gàbia-trailer (fet que està prohibit en aquest país).

Els hipopòtams són animals semiaquàtics, el cos de l’hipopòtam està adaptat per a una vida amfíbia. Ho demostren les característiques del seu cos: quatre potes palmejades i un cap llarg i pla que l’ajuda a mantenir els ulls, les orelles i els orificis nassals per sobre de l’aigua.
Aquests animals necessiten espai: els hipopòtams viatgen a través dels pastos, en ocasions fins a 10 km des de la riba, especialment de nit. Passen la major part del dia a l’aigua.
És una espècie gregària: dirigits pel mascle dominant, els hipopòtams viuen en grups de 10 a 100 animals.

Mantenir-los en estanys massa petits o massa superficials els causarà danys a les articulacions.

Als circs el seu espai està restringit a uns pocs metres quadrats en un remolc o en un petit contenidor davant un camió. Per la nit, aquests animals es troben engabiats sense poder moure’s. Els hipopòtams dels circs francesos es troben sols.

Patiment psicològic

 

Cada animal necessita desenvolupar la gamma de comportaments específics de la seva espècie com són els socials, els antagònics, els maternals, els relatius a l’alimentació, els sexuals, els locomotors i els territorials.

El comportament d’unes determinades espècies indica el seu nivell de benestar i aquest depèn de si les seves condicions de vida són apropiades o no. “Els animals mostren benestar si es comporten com és normal a la seva espècie”. Altrament s’observa malestar si hi ha absència d’aquest comportament natural.

Les seves activitats (i el temps permès per a aquestes) com netejar-se el pelatge, la interacció social, el marcatge territorial, el moviment (carrera, salt), l’exploració, furgar el terra, rodolar en la brutícia i la pols, el descans,etc., són indicadors del benestar animal.

Els tancaments utilitzats als circs, inhibeixen els animals de manifestar els seus comportament innats. Molt sovint la formació de grups socials és el més difícil degut a l’absència de membres de la mateixa espècie, a la manca d’espai, a les restriccions físiques i a l’estrès.

La natura transitòria dels circs, el seus canvis constants d’un lloc a un altre, també pot tenir “conseqüències extremadament perjudicials”:

L’estrès pot ser causat per la por, especialment durant el transport i la descàrrega.
El canvi d’ubicació constant no els hi permet establir un “terreny de cacera”, fet que els provoca una sensació d’inseguretat.
El medi canvia constantment, sobretot el clima, la temperatura, les olors i tota la resta de paràmetres mediambientals.

La majoria de circs desenvolupen la seva temporada més activa durant les vacances estivals dels nens, la qual cosa agreuja el malestar dels animals transportats sota temperatures extremes.

29 de juliol de 2007 – Bretanya: l’elefant Indra va caure de 10 metres a l’ RN12

Al voltant de les 9:00 h, a l’autopista de Brest-Rennes, un camió de 38 tones amb un semitrailer d’ 11 tones que portava dins Indra, va sortir de la carretera i va caure des de 10 metres. Podem imaginar fàcilment el pànic i el violent impacte que va patir el paquiderm, que no estava assegurat amb un arnés. El conductor del vehicle va ser portat a l’hospital, mentre que Indra va ser elevada a través del sostre del camió i transportada a un altre camió per portar-la a corre-cuita a Plouaret, on el circ s’havia muntat.

24 de juliol de 2007. Saint-Quay-Portrieux, Côte d’Armor – Camió s’estavella amb dos lleons dins.

Després d’haver tingut problemes amb un eix, el camió del circ Pinder es va estavellar amb dues lleones (Zully i Ruffy) i un lleó (Patcha) dins. Segons el Telegrama, un diari de Britània, els tres lleons no van poder aparèixer més en públic a causa de la seva edat.

Privar els animals de certs elements mediambientals provoca un estat de patiment. Mantenir els animals tancats els priva d’estimulació i, finalment, els aboca a una apatia física (depressió, passivitat i submissió) i a un comportament anormal i, inclús, neuròtic.

Les estereotípies, o la “repetició dels mateixos actes una vegada i una altra, amb poques variacions i sense cap raó o propòsit aparent” són una manifestació d’aquests comportaments anormals.

Les estereotípies es produeixen per compensar:

L’absència d’estímuls externs (rars en captivitat).
La impossibilitat de mantenir una distància necessària quan s’enfronten a amenaces externes (l’entorn constant canviat, olors, visió, sorolls, vibracions, etc.).
La impossibilitat d’estar a l’aguait, atacar i capturar la víctima.
La impossibilitat de respondre amb lluita o vol.
La impossibilitat d’accedir a una àrea, a un objecte o a un individu de la mateixa espècie.

Les estereotípies, tant si són de deambulació repetitiva (sobretot en els felins), o caracteritzades per un constat balanceig del cap (elefants, óssos, etc.), són “manifestacions del fracàs d’adaptació al medi” i ens indiquen que estem davant un ser malalt crònic i, inclús, amb senyals evidents d’un patiment crònic i de manca de salut.

Aquestes imatges, gravades durant una estada del circ Deros a Catalunya, mostra les estereotípies que pateix una girafa degut al seu confinament al circ: http://youtu.be/MXIybj2xO0o

També s’han observat altres problemes de comportament amb un excés de llepades (primats), mares que refusen els seus fills després de néixer i l’automutilació.

Els zoòlegs al zoo de Viena han arribat a la conclusió que, degut a la natura mateixa dels circs, canvi d’un lloc a un altre, espai limitat, entorns canviants,etc., “els circs no poden proporcionar els entorns específics requerits per a cada especie animal”

Antropomorfisme i antropocentrisme

El circ és el paradigma de l’antropomorfisme. L’animal és forçat a adoptar atributs humans (vestits, tutús, cigars, olleres,etc.), postures humanes ( asseguts, de peus), i accions humanes (aplaudir, de marxa), tot mentre són sotmesos a l’aclaparador domini humà.

Aquesta paradoxa simplement mostra quant impossibilitat es troba l’animal de mostrar la seva veritable natura. No presentem els animals, sinó que els disfressem, els subjuguem i els transformem en “animals de circ”, com si fossin espècies diferents.

Extracte de l’Informe produït per: Franck Schrafstetter – Code Animal www.code-animal.com i Comité de Vigilance et d’Action pour le bien étrer animal Francbaudie – 24380 Veyrines de Vergt www.cva21.or

CIRCO AMERICANO

CIRCO ITALIANO